PERDONA SI ET DIC AMOR
Federico
Moccia
(O com
amagar entre sucre i sucre estereotips, tòpics i actituds masclistes)
Perdona si et dic amor (2008) de
Federico Moccia. Nikki és una adolescent esbojarrada, alegre i divertida que
està a punt d'acabar batxillerat. Ho acaba de deixar amb el seu xicot i està
gaudint de la vida. Un dia es xoca amb Alessandro, un home prestigiós en el món
creatiu publicitari, al qual l'acaba de deixar la seva promesa. Cap dels dos es
podria imaginar que amb vint anys de diferència sorgís un sentiment tan fort
com l'amor.
El concepte d'aquesta història podria ser acceptable si
la seva realització hagués estat bé, està clar que no és una idea innovadora
però a cert públic li pot haver agradat.
La novel·la podríem descriure-la amb poques paraules com
insulsa, plena d'estereotips i tòpics, i amb excés de sucre. Està plena de
converses simples i soses mancades de sentiment, també hi ha comentaris
masclistes com “La russa és un tros de carn amb dues cames”, que sembla
que han passat desapercebudes per alguns lectors.
No es pot deixar tampoc passar els estereotips i tòpics
que utilitza. Un dels més clars podria ser el caràcter atorgat a Nikki, la
protagonista, com per exemple fent-la participar en curses de cotxes il·legals
i fent bogeries, prenent alcohol, etc. Tot això deixa molt que desitjar i a
sobre estan catalogades com a “pròpies de la seva edat”.
L'autor ha volgut mostrar com un amor amb diferència
d'edat (i a sobre tan gran) pot donar-se i es pot viure tranquil·lament, però
res més lluny de la realitat. És clar que una persona es pot enamorar d'una
altra que tingui més edat i per tant, sigui més gran o viceversa, però la
societat no ho acceptaria i això ho fa veure. Una parella amb vint anys de diferència
com la d'aquesta novel·la estaria mal vista, seria criticada, molta gent ,incloent
el seu entorn, no ho acceptaria, i això ho ha substituït per núvols, sucre i
arcs de Sant Martí. A més, afegint “fantasia” com a gènere del llibre.
Per últim, no recomanaria aquest llibre com he estat fent
veure en la crítica. Tot i que té un bon argument, no se salva amb la mala
realització.
Andrea
Ramos
4t ESO
Una crítica assenyada, sí senyora. No tot el que es publica paga sempre la pena, i de nosaltres, com a lectors, depén el criteri. M'agrada vore que el lector no es dedica només a rebre de braços creuats, sinó que és algú despert i amb coneiximent. Enhorabona pet la crítica.
ResponElimina