El dia 16 de juny es va celebrar a la Universitat Autònoma de Barcelona la cerimònia de lliurament dels premis Argó. Oscar Carretero va ser guardonat amb el 3r premi en l'àmbit d'Humanitats amb el seu treball La transformació i la pervivència de la Matèria de Bretanya.
Ací teniu l'acta dels premiats.
Des del blog de "Les lletres de l'Enric Borràs" ens sentim molt orgullosos perquè el treball de recerca parteix d'un tema literari per connectar-lo amb l'actualitat i demostrar així la seva vigència i necessitat.
A continuació teniu l'escrit que el propi autor va fer per a presentar-se a les Jornades Científiques de Badalona.
LA TRANSFORMACIÓ I LA PERVIVÈNCIA DE LA MATÈRIA DE BRETANYA
Tothom
s’haurà qüestionat algun cop si el rei Artur va existir de veritat o quin va
ser el seu origen o bé dins la realitat fictícia o bé dins la històrica. Aquesta
pregunta va ser la primera que va motivar aquesta investigació, però no la
única i, potser, no la més important. Crec que, amb més rellevància, s’alça una
altra pregunta: com ha influït la literatura artúrica i les llegendes de la
Matèria de Bretanya a la cultura occidental actual? Persisteix el motiu artúric
als nostres dies, ja sigui de manera clara i explícita o diluïda i implícita? Al
voltant d’aquestes qüestions gira el meu treball de recerca, que finalment van
trobar una clara resposta que s’explicarà a continuació. A més, cal anomenar la
intenció amb la qual es fa aquest treball, que a banda de voler trobar solució a
les preguntes anteriorment formulades, és un intent de mantenir vigent i
actualitzada la Matèria de Bretanya, de fer conèixer la importància que té a la
nostra concepció de la cultura occidental que ens envolta, ja sigui a la
literatura o al cinema.
La Matèria de Bretanya
Per obtenir una resposta respecte l’origen
de la figura del rei Artur, vaig portar a terme una recerca de les primeres
constàncies escrites que es tenen del rei Artur i com el descriuen. A més,
tenint en compte les circumstàncies històriques, culturals i religioses de les
Illes Britàniques a partir del segle VI d.C.(moment en el qual els historiadors
medievals situen la vida d’Artur), i també les investigacions de diversos
especialistes medievalistes, vaig descobrir el següent: no va existir cap rei
històric emmarcat en un ambient medieval i que fos anglès anomenat Artur. Per
tant, la figura fictícia del rei Artur va néixer de les reminiscències de:
- O bé un general romà enviat a les Illes Britàniques per defensar les possessions de l’Imperi davant les invasions bàrbares.
- O bé un cabdill britó que encapçalà la resistència dels nadius britons davant les invasions anglosaxones.
Seguidament vaig seguir el creixement de la
llegenda artúrica a l’Edat Mitjana des dels escrits de Geoffrey de Monmouth (primera
meitat del segle XII), considerat com el precursor del mite artúric, passant
per Robert Wace, Maria de França i Chrétien de Troyes (segona meitat del segle
XII) i acabant per Sir Thomas Malory (segle XV). Al llarg d’aquest segles i a
través dels autors medievals anomenats anteriorment i també dels anònims, que
van crear durant la primera meitat del segle XIII el cicle de la Vulgata (que es tracta d’una sèrie de
novel·les de tema artúric escrites en prosa), es van anar configurant els
veritables motius de la Matèria de Bretanya i del mite artúric, van aparèixer
nous personatges i, conseqüentment, noves aventures, que reflectien
perfectament l’essència de la humanitat (l’enveja, l’amor, la valentia,
l’amistat, l’honor, la ira...) i que servien alhora d’entreteniment i diversió
fins ben entrat el segle XVII.
Paral·lelament, vaig investigar l’evolució
dels elements que conformen la Matèria de Bretanya, és a dir, els personatges
principals (Lancelot, Ginebra, Tristany, Isolda, Morgana, la Dama del Llac i
Merlí), els objectes místics (el Sant Graal i Excalibur) i la geografia artúrica
(Avalon i Camelot), per entendre amb profunditat la importància de la matèria
artúrica dins l’imaginari medieval i, per tant, assentar les bases per
comprendre l’èxit d’aquesta literatura a través del temps, arribant als nostres
dies.
La pervivència de la Matèria de
Bretanya
Per entendre com ha arribat la matèria
artúrica als nostres dies i respondre a la segona pregunta, cal retrocedir al
segle XIX. Durant aquest segle, amb el sorgiment del Romanticisme, la Matèria
de Bretanya reneix després de romandre durant segles (del segle XVII al XIX) en
letargia i somni profund. El mite artúric va ser present tant a la literatura,
com a la òpera i a la pintura, i això mateix va afavorir l’arrelament
d’aquestes llegendes dins la societat anglosaxona primer i, posteriorment, de
tot el món occidental. És curiós remarcar com el món anglosaxó va absorbir la
figura artúrica i la va alçar com el representant i la icona de la seva cultura
(mentre que en els seus orígens, el rei Artur era britó i lluitava contra els
anglosaxons, que intentaven apoderar-se de les Illes Britàniques).
Durant la primera meitat del segle XX, amb
l’aparició de la televisió i el cinema i, per tant, la popularització de la
cultura, la Matèria de Bretanya serà explotada màximament, expandint-la i
fent-la conèixer per tots els països occidentals i a totes les classes socials.
És molt probable que els que es van criar a finals del segle XIX amb les
llegendes artúriques fossin els mateixos que durant la primera meitat del segle
XX les van portar a la gran pantalla i van escriure novel·les sobre les
aventures del rei Artur. De la mateixa manera, una segona generació criada a
mitjans del segle XX, van rebre aquesta influència per després continuar amb la
tradició cultural artúrica a finals de segle i principis del XXI.
Un cop arribats a aquest punt, es pot
concloure amb l’afirmació que la Matèria de Bretanya és ja imparable, ha
trencat els límits del temps i s’ha perpetuat en la nostre concepció de l’art i
la cultura. Això es pot evidenciar en el fet que la matèria artúrica s’ha sabut
adaptar als temps, mantenint-se actualitzada a les necessitats dels consumidors
de cultura, amb l’adquisició de noves facetes, com pot ser l’humorística
(gràcies a Monty Python and the Holy
Grail), l’apropament del mite al gènere infantil i juvenil (amb Merlín el Encantador de Disney o la
sèrie televisiva Merlin) o al públic
femení (el llibre i la sèrie televisiva homònima Las nieblas de Avalon).
Tot i així, el fet que evidencia realment
aquest èxit rotund i l’assimilació de la Matèria de Bretanya és l’aparició
d’obres tant cinematogràfiques com literàries en les quals trobem una
persistència i referències implícites del mite. Tothom que coneix mínimament la
matèria artúrica i posi atenció, pot trobar aquestes referències indirectes que
es presenten dia rere dia al nostre voltant.
Per descobrir aquesta pervivència implícita
de la Matèria de Bretanya, vaig escollir pel·lícules, sèries televisives i
novel·les actuals (dels segles XX i XXI) i vaig analitzar-les amb la intenció
de trobar aquestes referències.
Entre altres, vaig descobrir com encara es
mantenen vius i actualitzats motius transgressors com l’incest a Joc de Trons; les relacions entre els
personatges (no només les amoreoses, sinó també les de pares-fills) a La Guerra de les Galàxies; la
pervivència i la conversió de certs personatges en arquetips, com Merlí a El Senyor dels Anells o a Harry Potter, la Dama del Llac també al Senyor dels Anells o Morgana a Joc de Trons o a The Sorcerer’s Apprentice, entre altres; i jocs de paraules amb
noms de personatges de la Matèria de Bretanya a Harry Potter. També cal remarcar l’èxit de l’aventura i la recerca,
conceptes que neixen en la literatura artúrica medieval, lligats amb altres
conceptes com són l’amistat, les temptacions o la individualitat i la
col·lectivitat, dues cares d’una mateixa moneda, i que encara es mantenen
vigents a l’actualitat, en milers d’obres contemporànies (remarcant les
cinematogràfiques).
La part creativa
A mesura que aquesta recerca avançava, els
personatges que poblen la Matèria de Bretanya van començar a desenvolupar-se
dins la meva pròpia imaginació, i vaig decidir escriure la meva pròpia versió
del mite artúric, comprimida en 20 capítols breus, seguint el model de La mort d’Artur de Thomas Malory
(l’acció concentrada en els diàlegs, episodis breus sense descripcions
innecessàries).
Vaig escollir el personatge de Morgana com
el protagonista perquè és un personatge amb molt potencial però poc
desenvolupat en les novel·les medievals. A més, amaga un gran sentimentalisme i
també una vessant màgica, i aquestes característiques em van semblar molt
atractives per redactar una història.
Conclusions
Després de portar
a terme tota aquesta recerca, anàlisi i pròpia vivència a través de
l’escriptura, vaig comprendre que la Matèria de Bretanya es podria catalogar
com una matèria total, lliure ja de l’amenaça de poder desaparèixer amb el pas
del temps, perquè ha sabut adaptar-se a les noves èpoques, utilitzant motius i
tòpics semblants però revestint-los d’interès pel nou públic, que canvia
dependent de les necessitats dels nous temps. A més, s’ha pogut estendre per
tots els gèneres (aventura, acció, històric, fantàstic, ciència ficció,
romàntic, humorístic) i gràcies a aquesta elasticitat ha arribat a una part
tant gran de la població mundial, que no pot ser oblidada.
La Matèria de Bretanya ja ha passat a
formar part de la base de la cultura sobre la qual innumerables obres
s’aguanten i moltes més s’aguantaran en el futur, perquè totes les històries
que conté aquesta matèria no deixen de ser les al·legories de tots els vèrtexs
de la vida que els ha tocat viure a tots els humans.
Oscar Carrtero Gatell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada