Nausicaä de la Vall del Vent
Potser no
s'allunya tant de la nostra realitat
La
pel·lícula Nausicaä de la Vall del Vent (1984) de Hayao Miyazaki tracta
de la història de Nausicaä, la princesa de la Vall del Vent, una de les poques
zones de la Terra que no es veu contaminada pel mar tòxic ni per la metzina,
gràcies als molins de vent que hi ha, que fa que quedin aïllats. La
tranquil·litat del poble s'acaba quan un exèrcit turmaquià arriba a la Vall amb
l'objectiu de despertar a un Déu Guerrer, que temps enrere havia acabat amb
part del món, amb l'objectiu d'acabar amb el mar tòxic, que la Vall havia estat
cuidant durant segles, i sotmetent a tots els habitants, traient-los les armes
i destruint els molins.
Aquesta
pel·lícula m'ha agradat molt, la trama era molt interessant, veure com la gent
es barallava per destruir la natura que ells pensaven que era maligna, però
fent-ho a través d'un ésser més maligne, que empitjorarà la humanitat. Veure
com, centrant-se en el medi del nostre voltant en comptes d'intentar
destruir-lo, descobrim que en realitat és el que ens està protegint, i que els
insectes que actuaven a la defensiva i eren malvats, només actuaven així perquè
la gent estava carregant-se el món i provocant-los.
La
música m'ha semblat molt adequada i commovedora, sobretot la veu de nena petita
cantant la melodia, que després se'ns queda al cap, que recorda a pau i
innocència, com Nausicaä, que arrisca sa vida pel que creu que és correcte: protegir
allò que estima.
Els
personatges m'han agradat també, tot i que de vegades els veia molt plans,
actuant sempre de la mateixa manera i fent sols una funció.
En
conjunt, crec que aquesta pel·lícula ens vol mostrar una realitat camuflada en
forma de fantasia, però que no s'allunya tant del nostre món. Tanta
contaminació s'està carregant el planeta, i en comptes de buscar maneres
d'aturar-ho, continuem actuant igual, i barallant entre nosaltres.
També
com amb guerres no se soluciona res, sinó que s'empitjora, es perden vides i
només es vol obtenir més poder.
El
millor: La seva moralitat.
El
pitjor: El final, tot i que era commovedor, m'ha semblat típic.
Nota:
4/5
Sofia Almirante
3r ESO (curs 14-15)
Miyazaki ha abandonat el vaixell, però les seues pel·lícules ens meravellen una i altra vegada.
ResponEliminaRessenya cinematogràfica molt correcta. Bona feina! Sempre està bé que l'alumnat t'aprope a aquest tipus de cinema amb paraules així.