Hem anat al teatre

 

Aquest any els alumnes de l'Enric Borràs hem anat al teatre a veure MAR I CEL, de Dagoll Dagom.
Mar Alcaraz n'ha fet la crònica.

                                           EMOCIÓ AL TEATRE VICTÒRIA

El dijous 11 de desembre, els alumnes de primer de batxillerat de l’Institut Enric Borràs vam anar a veure el musical “Mar i Cel” a càrrec de la tan admirada companyia Dagoll Dagom.

Agafant com a referent el “Mar i Cel” de l’Àngel Guimerà, la companyia deixa enrere el vers per transformar-lo en música, sempre conservant l’essència del clàssic: un buc de pirates moriscos, que, moguts per l’odi ataquen naus cristianes. El que menys s’espera el protagonista, el Saïd, serà trobar-se amb una cristiana del tot diferent dels altres, la Blanca, que irrevocablement li robarà el cor.

Mai pensaries, quan entres al teatre, que darrere l’enorme teló hi haurà l’escenografia més real que mai han vist els meus ulls. Un gran vaixell pirata s’amaga, i apareix tot movent-se per l’escenari, amb fum blanc als peus, simulant les ones. Una meravella que obria les boques del públic, i et feia viatjar fins al bell cor del mar.

No es quedava enrere el joc actors-escenografia: ja ens advertia el presentador de les acrobàcies que veuríem. Veiem actors acròbates (i cantants!) que al mateix temps que recitaven la més acurada nota, saltaven de banda a banda del vaixell, sense que els hi tremolés un bocí la veu. Tot això acompanyat d’una gran interpretació, no va faltar ni una mirada, ni una sola respiració fora del lloc. Per últim, recalcar la il·luminació i la part tècnica. Projeccions, jocs de llum que feien el més abstracte molt concret: els sentiments i pensaments estaven completament il·lustrats mitjançant ombres i colors.

Una vegada més Dagoll Dagom ens recorda el que significa cantar, actuar i deixar bocabadat al mateix temps. No hi ha cap dubte que l’èxit és i serà assegurat, per moltes repeticions que hi hagi. En sortir senties un clamor general, un ‘no vull tornar a la vida real’, que feien recordar el perquè i la funció última que té l’art: emocionar.